LLEI DE BIODIVERSITAT I PATRIMONI NATURAL
Avui no tenim a Catalunya una legislació que estableixi una estratègia global de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, similar a les existents en la major part dels estats europeus.
És absolutament necessària una legislació per a Catalunya que defineixi els marc estratègic global de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica i que superi la llei de patrimoni natural de l’any 1985.
La geodiversitat, l’agrobiodiversitat, la custòdia del territori, la fiscalitat i els incentius ambiental, la responsabilitat exterior (l’impacte sobre altres països), els recursos genètics, els valors immaterials del patrimoni natural, són qüestions emergents en el camp de l’ús sostenible i a més són aspectes íntimament relacionats amb la conservació que necessiten eines legislatives noves.
Avui s’ha anat evolucionant cap a uns objectius de conservació compatibles amb els socioeconòmics, planificats i gestionats en xarxes d’espais protegits integrats en les polítiques territorials, amb un pes de les comunitats locals en la seva gestió.
Aquest canvi respon tant a una evolució de les bases ecològiques de la conservació com del mateix marc social i econòmic del territori. L’ecologia del paisatge representa un canvi conceptual que posa de relleu la importància del conjunt de la matriu territorial per a la conservació del patrimoni natural i la dinàmica dels processos ecològics, deixant enrere la visió dels espais protegits com a illes de natura sense relació amb la resta del territori.
Tenim la necessitat de disposar d’un enfocament global per al conjunt del territori, que inclogui no només les polítiques relacionades amb la conservació, sinó totes les polítiques amb un impacte sobre el territori.
Aquesta no es la primera vegada que debati’m d’aquesta qüestió. A la primavera de 2011, el Sr. Agustí López diputat de CiU, criticava a IC i als consellers de medi ambient dels governs d’esquerres, afirmant que en set anys, el més calent a l’aigüera.
Escoltin estem a finals de 2013, i malgrat els compromisos del govern del president Mas, dels consellers Pelegrí i Recoder, seguim igual és a dir estem sense noticies.
CiU criticava la poca iniciativa legislativa en matèria de medi natural, el qualificatiu era activitat esquifida.
Ara no hi podem ni posar ni adjectiu, perquè d’haver-ni no n’hi ha.
Aquest es un govern que no creu en les polítiques ambientals.
Proposar una “Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural” és en si mateix important.
Ara bé, aquest projecte de Llei, que se’ns proposa, des del nostre punt de vista hauria d’anar més enllà de una visió sectorial.
Creiem que l’opció escollida es basa en l’aproximació sectorial ambiental, i complica encara més l’actual inflació de instruments que afecten a l’ordenació i gestió del territori. Es podria dir que sembla més un eina de control de les polítiques ambientals sobre la resta, que un instrument amb veritable voluntat de coordinació.
Aquesta ha estat una de les diferencies que conceptualment hem mantingut amb la proposta d’IC, que a més no és la que va proposar el govern d’esquerres, l’any 2010.
Nosaltres entenem que el subjecte és el territori enlloc de la política sectorial.
Ja ho dèiem l’abril del 2011, l’urbanisme i el medi ambient s’han d’harmonitzar per planificar la protecció del territori.
Avui un 30% del territori, té alguna figura de protecció. Es pot afirmar que en general no hi ha un dèficit d’espais naturals a protegir, en tot cas, si se n’ha de protegir algun de nou, l’actual marc jurídic i competencial no és un obstacle.
El problema més rellevant del nostre sistema d’espais naturals, és el dèficit de gestió motivat per la manca de recursos econòmics que disminueixen dramàticament.
Mentre aquí no acabem de voler abordar el tema, i el govern s’escuda amb vegetats com les de que la pagesia, és el principal agent ambiental i de conservació.
Als països de l’UE estant ja treballant per definir l’estratègia fins l’any 2050, per donar resposta a la pèrdua de biodiversitat, sota un enfoc diferent a com s’ha vingut desenvolupant Natura 2000.
Els hi deia, tenim un 30 per cent del territori amb figures de protecció, i tot i així perdem biodiversitat, i aquest també és el major repte que té plantejat Europa en matèria de medi natural.
El valor afegit de una llei de biodiversitat i patrimoni natural es que estem parlant, vostès ho saben de polítiques que tenen un gran impacte, com l’agrícola, la forestal, la de l’aigua, la pesca, el transport d’energia, la generació d’energia.
Estem parlant de la cohesió territorial.
Tornant a l’objecte de la proposta, nosaltres li donarem suport, un suport que no és incondicional. És un suport a la tramitació, que indica la voluntat del grup socialista d’avançar en el debat i la regulació legislativa.
I si la proposta no prospera, creiem que el Govern no pot seguir inactiu en matèria legislativa i s’ha de comprometre a presentar en el proper període de sessions, una llei de la biodiversitat i del patrimoni natural que vingui a substituir la llei de 1985, trenta anys després, perquè tenim un país amb una realitat nova, social i ambientalment parlant.
Intervenció de Jordi Terrades, diputat del PSC al Parlament de Catalunya el 4 de desembre de 2013
