El sector porcí i les plantes de purins
En poques setmanes hem vist com les 6 plantes de tractament integral de purins amb assecatge tèrmic de Catalunya (a les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, Garrigues i Osona) han anat tancant progressivament. Fins i tot abans d’esperar el resultat de les al·legacions presentades en contra de l’Ordre Ministerial, a causa dels seus efectes retroactius. A part de recordar la importància del sector porcí per a l’economia de Catalunya i per a les zones rurals (el 40% de tot l’Estat), també cal analitzar els efectes colaterals del desgavell actual en la planificació agrària i energètica. Cada any s’escorxen més de 18 milions de porcs i les exportacions no paren de créixer, en uns moments especialment difícils per a la resta de sectors econòmics. La pregunta que tots ens fem és clara: el sector podrà seguir creixent amb les dificultats actuals? El mateix departament d’Agricultura reconeixia que els 600.000 m3 de purins que tractaven les plantes en qüestió, que són excedents, no tenen sortida com adob i que, a més, suposen un problema ambiental pels alts nivells de nitrats. Per tant, no només és un cop molt dur per al sector ramader, per a la indústria càrnia o per a les plantes d’ecogeneració, sinó un problema mediambiental greu. És ben sabut i notori que la falta de comunicació entre els governs català i espanyol situa, una vegada més, els problemes dels catalans i les catalanes en un atzucac. Els retrets entre uns i altres albira un futur incert per al sector porcí si no hi ha una coordinació i lleialtat entre les diferents administracions i governs. És imprescindible liderar una gestió eficaç del dia a dia, aportant solucions, si volem consolidar el sector agroalimentari com un clúster de referència a Europa. També si volem ser capdavanters en recerca, desenvolupament i innovació. Caldrà veure els nivells de contaminació per nitrats dels propers anys si no es troba una solució raonable per a les plantes, per al sector i per a la indústria. I aquesta solució no pot ser una altra que la de mantenir les primes per a la producció de l’energia elèctrica. Un altre dels reptes del sector porcí és el tancament de les exportacions a Rússia a causa dels casos de pesta porcina a Lituània, que ha provocat una davallada de les exportacions i del preu de la carn. Catalunya, i les empreses del porcí, seran una vegada més els més afectats pel gran volum de vendes que es veuen afectades. Així com l’elevat cost de les matèries primes i la inestabilitat dels preus.
Evidentment, des del PSC donem suport a les al·legacions que ha presentat el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en contra de l’Ordre Ministerial i compartim la preocupació per l’impacte negatiu que suposa. Tot i això, també instem el Govern a donar una resposta immediata al cost econòmic i ambiental que tenim a sobre la taula. Els purins es troben a Catalunya, per tant, el Govern català haurà de donar una resposta pel seu tractament i gestió. No n’hi ha prou amb l’impuls del Pla Estratègic de Tractament de Dejeccions Ramaderes, ni amb les reunions interdepartamentals de nitrats per solucionar el tema. Si el cost del tractament de purins es multiplica per deu, amb el tancament de les plantes, també tindran serioses dificultats de viabilitat les granges de porcs d’arreu del país i la resta del sector. Recordar, si em permet el lector, que Catalunya té competències compartides en matèria d’energia i mines (article 133 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006), on es detalla que fomentarà energies renovables i eficiència energètica. També que participarà en la planificació Estatal de l’energia quan afecti Catalunya.
Motius pels quals, el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el ministeri d’Indústria del Govern Espanyol també s’han de posar a treballar per aportar una solució al problema que han creat. La pressió dels ramaders, sindicats agraris i forces polítiques serà imprescindible i fonamental per tal de fer entendre que cal fer marxa enrere. Amb les coses clares i la fermesa necessària segur que ens en sortirem.
Article d’Òscar Ordeig que publica avui 5 de març de 2014 el Diari Segre
